I ara invisible

Fa més d’un mes que vaig publicar l’últim post en aquest bloc. Duia com a títol Vulnerable per edat i feia referència als protocols que havia publicat la FSMCV per a poder reprendre els assajos a les diferents seccions de les Societats musicals valencianes. Una de les coses que apareixien en els protocols era que les persones vulnerables per a la Covid-19 (edat, malalties cròniques, dones embarassades etc.) podien fer-ho saber per a absentar-se dels assajos.

Hi escrivia també que deixava, de moment, els assajos encara que ningú m’obligava i que no sabia si la decisió seria definitiva. Deia així mateix que esperava superar sense cap problema la no assistència a la banda i que no demanava mostres de conhort. Hui fa un mes que han començat els assajos i he de dir que estic bastant pendent de les activitats de la banda i que, per tant, es veu que no acabe de superar-ho.

Ara bé, tot i no esperar mostres de conhort i/o consol, sí que he trobat a faltar alguna comunicació amb gent responsable de la banda i per això el títol del post. Després de vulnerable ara he passat a sentir-me invisible. Només he vist i he parlat, en tot aquest temps, amb els amics Enrique i Miquel amb qui vaig fer una bona amistat en l’època que vam dur avant (amb Dolors i algú altre) la tasca de la directiva de l’Associació.

Si penseu que no tinc per què sentir-me disgustat per tot això ja m’ho contareu.

Com que sembla que els perills de la pandèmia continuen amb força us dic el que sempre he dit en els posts passats.

Per favor, cuideu-vos

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s