Sembla que a poc a poc la sensació de perill davant la maleïda COVID-19 va quedant enrere i es veuen escenes de molta eufòria en alguna gent. Ja he dit en alguna altra ocasió que no isc molt de casa (tret de la caminada diària a les 7 del matí) però en les poques ocasions en què ho faig note cert relaxament. Potser siga perquè ens han fet estar una setmana més del que esperàvem sense canviar de fase però això no hauria de ser cap justificació. Ahir es va anunciar que passaríem a fase 2 dilluns 1 de juny i pels comentaris que llegesc sembla com si tot ja haguera acabat. Ja es podrà nadar i com si s’acabara el món quan jo pense que altres anys l’1 de juny no anava a nadar a la platja pràcticament ningú. A mi personalment el que més m’afecta és que seguim sense poder travessar la p… ratlla del canvi de província i tinc moltes ganes de fer un esmorzar amb companys de Pego que tenim pendent.
Pel que fa a algunes de les activitats que vaig fent vos puc dir que, sense horari fix, vaig estudiant alguna coseta amb la tuba. En el tema de l’hortet que estem cuidant ací davant de casa tot va bastant bé. Hem plantat unes quantes tomaqueres un poc més tardanes i estem començant a arrancar les creïlles que vam sembrar per l’hivern.
Seguiré contant les meues impressions i si vos apeteix podreu seguir-me-
El que vos dic sempre últimament: Cuideu-vos
Bloc de FEC 