Represa del bloc

No recordava des de quan no feia servir aquest bloc i m’he decidit a pegar-li una miradeta per si em donava per escriure alguna coseta en aquests dies de confinament pel SARS_Cov-2.

Ni més ni menys que el darrer post és de setembre de 2018, fa ja any i mig. Durant aquest temps he usat (crec que massa i tot) Twitter i m’he desacostumat d’escriure alguna cosa amb cara i ull amb regularitat. No sé si faré aquest primer intent i després ho deixaré de nou però almenys ho intentaré.

Ja fa quasi 10 dies que va començar l’estat d’alarma i el confinament a casa en companyia de Xelo ha estat total. És veritat que a casa tenim espai de jardí i la casa és àmplia i, de moment, no ens ha resultat molt pesat acomplir-ho. Divendres 13 de març vam anar al mercat i a fer la compra setmanal als supermercats que acostumem a anar i no hem hagut de tornar a eixir, de moment, a  fer la compra. Cal dir que el panader ens porta el pa a casa cada dia (fins avui que ens ha dit que vindrà cada dos dies a partir d’ara.

Hem estat fent feina de jardí mentre la pluja ens ha deixat, he llegit bastant i he vist més cine i sèries del que acostume a fer amb normalitat.

Al jardí hem estat treballant en empisar una part de la gespa amb uns taulells que ens han donat Cristina i Ferran. De moment la cosa està quedant un poc passable però encara  falta una part. Ací teniu una mostra del que ho ha fins ara. Pensem fer unes 4 tires més quan acabe de ploure. Vos contaré com progressa la feina perquè tenim per davant unes quantes setmanes més d’estar per casa.

 

Quant a la lectura he acabat la novel·la de Xavier Bosch Paraules que tu entendràs.  La novel·la, com totes les darreres de Xavier Bosch, retrata molt bé les relacions personals i d’amistat i es llig de manera molt còmoda. Recomane la seua lectura. Després he agafat un llibre que es va presentar a Oliva fa molt poques setmanes. Es tracta de Tremendes de la jove autora de Pego Majo Siscar Banyuls. El llibre va ser presentat a Oliva per l’autora i per l’amiga Lluïsa Parra d’una manera molt original amb una mena de conversa sobre la dura vida de la dona en alguns països llatinoamericans. La lectura del llibre està resultant per ara una molt grata sorpresa. Majo té una prosa directa, un llenguatge molt acurat i una visió directa de les difícils circumstàncies que ocorren a la dona en Latinoamèrica. Estic segur que gaudiré de les històries que em queden per llegir. Recomane fermament la seua lectura i intentaré llegir alguna altra cosa de les que escriu Majo.

A vore si en els propers posts vos conte alguna cosa sobre cinema o sèries que estem veient.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s