La cultura és segura

En la darrera setmana han succeït certes coses que han fet endarrerir la situació sanitària, si més no, a Oliva. Parlava ara fa set dies del sentiment d’invisibilitat que tenia però la banda seguia funcionant amb els seus assajos setmanals, als quals jo no anava, quan, de manera sobtada, es van produir uns contagis a Oliva i, amb ells, l’ajuntament va dictar la cancel·lació de totes les activitats que organitzava. D’entre aquestes activitats la primera va ser la suspensió dels actes del centenari de la declaració del Palau com a monument historicoartístic nacional. Els actes consistien en uns parlaments de responsables polítics i socials i, a continuació, un concert de música renaixentista a càrrec del grup L’Ampastratta amb Ferran Escrivà Llorca com a narrador.

No cal que us diga com de mal em fa saber aquesta suspensió que, en principi, vaig entendre com a lògica. Però després de reflexionar uns dies i veure com han estat funcionant altres activitats no municipals he pensat que potser la decisió no ha estat tan encertada. Pel que jo coneixia de l’acte aquest era a l’aire lliure, amb l’aforament controlat i reduït, amb les distàncies necessàries garantides i de durada coneguda. És a dir, l’acte tenia garantida la seguretat, cosa que no sé si es pot dir d’altres activitats que han continuat celebrant-se a la ciutat.

Una altra activitat que també ha quedat suspesa és el concert que, segons sembla el dia 31, la banda de l’Associació Artístico Musical d’Oliva havia d’oferir no sé ben bé en quin lloc perquè la veritat és que no s’havia encara publicitat. D’aquest acte no conec les possibles mesures que es pensava posar però estic ben cert que serien suficients per tal que l’acte fora també segur.

Veient com estan transcorrent les coses per Oliva quant a actes no municipals em ratifique en què s’ha de fer el que siga per no cancel·lar més actes culturals. Com dic en el títol del post: LA CULTURA ÉS SEGURA. En molts altres llocs: Gandia, València i més, també ho han entés així i els actes culturals han pogut continuar.

Fins a l’altra, si voleu. Cuideu-vos molt.

I ara invisible

Fa més d’un mes que vaig publicar l’últim post en aquest bloc. Duia com a títol Vulnerable per edat i feia referència als protocols que havia publicat la FSMCV per a poder reprendre els assajos a les diferents seccions de les Societats musicals valencianes. Una de les coses que apareixien en els protocols era que les persones vulnerables per a la Covid-19 (edat, malalties cròniques, dones embarassades etc.) podien fer-ho saber per a absentar-se dels assajos.

Hi escrivia també que deixava, de moment, els assajos encara que ningú m’obligava i que no sabia si la decisió seria definitiva. Deia així mateix que esperava superar sense cap problema la no assistència a la banda i que no demanava mostres de conhort. Hui fa un mes que han començat els assajos i he de dir que estic bastant pendent de les activitats de la banda i que, per tant, es veu que no acabe de superar-ho.

Ara bé, tot i no esperar mostres de conhort i/o consol, sí que he trobat a faltar alguna comunicació amb gent responsable de la banda i per això el títol del post. Després de vulnerable ara he passat a sentir-me invisible. Només he vist i he parlat, en tot aquest temps, amb els amics Enrique i Miquel amb qui vaig fer una bona amistat en l’època que vam dur avant (amb Dolors i algú altre) la tasca de la directiva de l’Associació.

Si penseu que no tinc per què sentir-me disgustat per tot això ja m’ho contareu.

Com que sembla que els perills de la pandèmia continuen amb força us dic el que sempre he dit en els posts passats.

Per favor, cuideu-vos

Vulnerable per edat

Ha aparegut, per fi, el protocol que permet a les societats musicals la represa de les activitats d’assajos i concerts. És un document molt detallat i que intenta que tot siga molt segur si tothom segueix les normes que hi apareixen. Ventilacions adequades, higiene personal i d’instrumental i distàncies mínimes entre persones són les normes bàsiques i semblen bastant elementals.

Pel que fa a allò que m’afecta personalment, en l’apartat Mesures de prevenció de riscos per a les persones que desenvolupen l’activitat, apareix un paràgraf que diu textualment:
Si és una persona vulnerable per edat, per estar embarassada o per patir afeccions mèdiques anteriors (com, per exemple, hipertensió arterial, malalties cardiovasculars, diabetis, malalties pulmonars cròniques, càncer o immunodepressió) manifeste-ho a la junta per a justificar la seua absència en les activitats i concerts.

Persona vulnerable per edat, persona vulnerable per edat, persona vulnerable per edat…No he parat de repetir-m’ho des que ho vaig llegir. Sé que ningú m’obliga ni em prohibeix res, de moment, però sent com si això em portara a la fi de la meua assistència a la banda per una bona temporada, potser per a sempre, no?

No estic escrivint aquestes reflexions per escoltar paraules de consol ni de conhort. Només estic tractant de fer-vos sabedors de com em sent. Supose que em faltarà alguna cosa després de tant temps però espere que ho podré superar sense cap problema. No estic fent cap acomiadament definitiu però, per si de cas, vull agrair a tots els companys i directius el tracte que he rebut sempre en la banda.

Cuideu-vos molt.

Justificació i més coses

Fa ja bastants dies que no aparec per ací, no sé ben bé si per manca de coses a contar-vos, per manca de temps per a dedicar a aquestes qüestions o per l’excés d’enuig que vaig agafar arran del darrer post que vaig escriure. No sé si algú dels pocs o molts que em seguiu es va adonar que d’aquell post en vaig fer dos versions. La raó va ser que, segons sembla, vaig publicar una cosa que no tocava encara. He de dir que jo no sabia, en absolut, que no se’n podia parlar perquè ningú m’havia dit res de tot això. De tota manera el cabreig no va ser per haver de canviar el post sinó per la forma en què me’n vaig assabentar. Però no vull fer més llarg el tema. Com diuen en castellà “pelillos a la mar” (a vore si ho aconseguesc).

El temps continua avançant i ara ja ens trobem en la segona setmana de la fase 2. Jo, personalment, no he notat cap novetat important en aquesta setmana tret que he tingut més contacte amb fills i nets. Hem pogut celebrar els aniversaris de Clàudia i Aitor en família i això sí que ha estat una gran cosa. Ara bé allò de l’esmorzar pendent a Pego continuem sense poder-lo fer perquè fins la fase 3 no es podrà canviar a la llunyana i distinta “província d’Alacant”. Segons sembla el president Puig ha dit que en fase 3 ja es podrà autoritzar. Vorem si compleix la paraula.

Per cert, una coseta sobre el president Puig. Ahir vaig vore una part de la seua compareixença després de la reunió de presidents i vaig sentir la seua alegria perquè el govern central ha canviat el criteri de repartiment de la donació de fons a les comunitats autònomes. Ell, i ahir i hui s’ha pogut vore a les xarxes socials per part dels seus partidaris, ho atribueix a la seua insistència en que dominara el criteri de població per al repartiment. Però crec que en això Puig fa trampes. El diputat Joan Baldoví de Compromís ja fa molt temps que ha estat negociant el seu vot al Congreso amb la condició de millorar aquest repartiment i, per tant, el canvi es deu principalment a aquesta “tossudesa” de Baldoví.

Continueu cuidant-vos, per favor.

Això va endavant?

Sembla que a poc a poc la sensació de perill davant la maleïda COVID-19 va quedant enrere i es veuen escenes de molta eufòria en alguna gent. Ja he dit en alguna altra ocasió que no isc molt de casa (tret de la caminada diària a les 7 del matí) però en les poques ocasions en què ho faig note cert relaxament. Potser siga perquè ens han fet estar una setmana més del que esperàvem sense canviar de fase però això no hauria de ser cap justificació. Ahir es va anunciar que passaríem a fase 2 dilluns 1 de juny i pels comentaris que llegesc sembla com si tot ja haguera acabat. Ja es podrà nadar i com si s’acabara el món quan jo pense que altres anys l’1 de juny no anava a nadar a la platja pràcticament ningú. A mi personalment el que més m’afecta és que seguim sense poder travessar la p… ratlla del canvi de província i tinc moltes ganes de fer un esmorzar amb companys de Pego que tenim pendent.

Pel que fa a algunes de les activitats que vaig fent vos puc dir que, sense horari fix, vaig estudiant alguna coseta amb la tuba. En el tema de l’hortet que estem cuidant ací davant de casa tot va bastant bé. Hem plantat unes quantes tomaqueres un poc més tardanes i estem començant a arrancar les creïlles que vam sembrar per l’hivern.

Seguiré contant les meues impressions i si vos apeteix podreu seguir-me- 

El que vos dic sempre últimament: Cuideu-vos

Prioritats en la des-escalada

No vaig veure ahir la roda de premsa setmanal del president Sánchez de cada dissabte que ara fa a una hora per a nosaltres molt impertinent (estàvem dinant amb les nostres netes que ja poden vindre a casa) però em vaig assabentar més tard que va fer dos anuncis principals: hi haurà lliga de futbol i el turisme internacional començarà a juliol.

La primera qüestió em va deixar molt i molt sorprés i molt enfadat. A partir del 8 de juny equips sencers de futbol, amb els seus tècnics i directius i auxiliars, aniran viatjant per tots els territoris de l’estat sense distinció de fases de desconfinament i, per exemple, la nostra filla Maria, que és a Eivissa d’on no s’ha pogut moure des del 13 de març, no podrà vindre a casa fins a que tant a Eivissa com al País Valencià siguem a la fase 3 o més enllà, (si és que deixen habilitar els vaixells de Baleària o els avions per al trànsit normal) i això no ocorrerà fins a, com a molt prompte, finals de juny. Aleshores els jugadors de futbol ja hauran recorregut milers i milers de quilòmetres.

El segon anunci va en el mateix sentit. Turisme internacional a partir de juliol i els eivissencs no podran vindre a casa fins a finals de juny. No vull pensar (hehehe) que aquests anuncis siguen provocats per les pressions dels sectors econòmics afectats (o creieu que sí?).

Mentrestant ací seguim en la fase 1 d’allò més còmodes. Seguiu complint les normes i cuideu-vos, per favor.

Alarmats

Estic escrivint aquest post quan s’acaba d’aprovar al Consell de Ministres la sol·licitud de la cinquena pròrroga de l’estat d’alarma. El president Sánchez va explicar (a la seua manera) que era imprescindible la pròrroga ara per un mes. Doncs acabe de llegir que la pròrroga serà altra vegada de 15 dies perquè el mateix president ha pactat de nou amb Ciudadanos. Recorde que el govern espanyol és un govern de coalició amb Podemos (el seus principals líders formen part del govern) i que P’s en 2016 no va voler acceptar un acord entre PSOE i C’s i això va provocar una de les famoses repeticions electorals que es van produir en 2016 i, més tard, en 2019. Espere que, com m’han respost a una piulada de Twitter, la raó del canvi de criteri de P’s no siga que ara ja tenen lloc al govern assegurat.

Quant a Oliva he de dir que estic bastant desconnectat perquè no puge per a res al poble i no sé de primera mà com està evolucionant tot. Pel que llegisc a les xarxes socials sembla que hi ha alguns abusos saltant-se les restriccions del confinament que encara estan vigents i això no és molt bo. Hem d’evitar, de totes les maneres, les recaigudes en la situació de fa dos setmanes.

Una altra cosa que he llegit i que em sembla una iniciativa magnífica és la campanya que ha encetat el departament de mercats i consum de l’ajuntament d’Oliva amb el nom Jo compre a Oliva. Són molt importants totes les iniciatives que es puguen prendre per a incentivar el comerç i la vida econòmica a Oliva.

Personalment aquests dies que han passat des del meu últim post han tingut una característica molt important. Per fi han pogut vindre a casa els nostre fills Ferran i Cristina amb (això crec que és el millor) les dos netetes Clàudia i Martina. Com vaig posar de manifest aquell mateix dissabte: quina alegria fer servir una paella “normal” en compte de la paelleta de dos que usàvem nosaltres durant dos mesos. L’alegria no serà però completa fins que no puguen vindre els fills i nets que ara són a Silla i la nostra Maria que és a Eivissa i no està previst quan podrà agafar el vaixell i vindre cap a Dénia. No sé en quina de les famoses fases es podrà canviar de comunitat autònoma.

Bé, fins una altra. Cuideu-vos en qualsevol de les fases.

Fase 1? Fase 0? …

Després del dur colp que el govern espanyol va donar divendres passat a la majoria dels valencians quan no va deixar passar a fase 1 les zones amb les ciutats més importants del País, es van produir dures reaccions de la totalitat de formacions polítiques i de la majoria d’opinadors valencians. Hui hem sabut que el govern valencià demanarà, altra vegada, que tots els departaments sanitaris passen la setmana que ve a fase 1 però amb certs canvis. Es veu que en aquests pocs dies que han passat algunes zones en fase 1 el comportament social no ha estat molt exemplar i ara es demana que no s’autoritzen les reunions, de fins a 10 persones, en el departament de la Ribera i que no es facen espectacles de fins a 200 persones.

Estàvem entretinguts amb això de les fases i, de sobte, hui al Congreso ha saltat l’escàndol. Joan Baldoví ha preguntat a la ministra Montero si pensa guardar l’equitat en el repartiment del fons de 16.000 milions a les CCAA per a la lluita contra la pandèmia. Resulta que ja es van publicar els criteris que pensava aplicar el govern espanyol i el País Valencià es quedava per sota de la mitjana per habitant com en el finançament autonòmic des de fa anys i anys. Davant aquesta petició no se li ocorre a la senyora ministra altra cosa que dir que això eren “enredos e inventos” i que ara necessitem (TATXAM) la paraula màgica “UNIDAD“. Fins a quan es pensen burlar del poble valencià els successius governs espanyols?. Això ha fet saltar de ràbia a moltíssima gent, començant pel propi Baldoví, i està augmentant l’opinió que Compromís es plante i no vote a favor del proper estat d’alarma que, de ben segur, es votarà la propera setmana.

Perquè aquesta és un altra. Ja s’està anunciant la propera pròrroga de l’estat d’alarma per a la setmana que ve però ara el president Sánchez pensa demanar-la per a un mes. Independentment de la durada que es demane, jo pense de la mateixa manera que vaig expressar en el darrer post. Tot el que es puga fer sense traure competències a qui les té per lleis orgàniques com són els estatuts s’ha de fer. Si és imprescindible que s’haja de centralitzar alguna mesura s’ha de consensuar i negociar i no imposar-la tal com sembla que s’ha anat fent en les últimes vegades. La salut és important però, per això mateix, s’ha de confiar en els responsables de sanitat de les distintes autonomies que són els que estan ocupant-se del tema des de fa 38 anys.

Vos conte coses en una nova ocasió. Seguiu cuidant-vos i gaudiu de les noves llibertats que tenim amb la fase 1.

Fases

Tal com vos vaig dir en l’últim post el següent ja no seria de la sèrie Confinats perquè hem entrat en una altra etapa d’aquest malson que està suposant la lluita contra el coronavirus. He decidit titular aquest amb el nom Fases que és com li diu el govern espanyol al que ve fins al final. No he numerat el post perquè crec que seria un embolic. Ara som a la fase 0 però, esperem que en no res, passarem a la fase 1 i després les altres i potser quan llegiu un post ja som a una altra fase.

Hui mateix s’està celebrant el ple del Congreso per a aprovar la quarta pròrroga de l’estat d’alarma. A hores d’ara encara estan pendents de la votació final però pel que s’ha vist aquest matí el govern tindrà la majoria necessària i s’aprovarà. La meua opinió és que el govern més progressista de la història d’Espanya s’està acostumant a governar sense demanar opinió ni col·laboració de les altres administracions i això em sembla perillós. S’està acostumant a anunciar les noves mesures un dissabte de vesprada en la compareixença del president Sánchez i l’endemà diumenge parla amb els presidents de les comunitats autònomes. No penseu que hauria de ser a l’inrevés? Opine que s’hauria de fer primer la conferència de presidents i després anunciar les mesures que s’acorden a la població.

He llegit hui una entrevista amb el professor Andrés Boix (professor titular de dret administratiu de la Universitat de València) on explica quines vies té el govern per tal de fer les mateixes mesures que ha pres amb l’estat d’alarma amb la legislació ordinària. Així s’està actuant a Alemanya i no els ha anat, de moment, tan mal com a l’estat espanyol. Naturalment desitge el millor per al gobierno però aixo no trau que ha de compartir decisions amb qui, al final, les ha d’aplicar que són les comunitats autònomes.

Quant al que hem fet a casa darrerament vos comente que des de dissabte dia 2 hem eixit a caminar pels carrers de la platja d’Oliva i un dia per la pròpia platja. Dissabte i diumenge sobretot hi havia molta gent. Vaig notar que la majoria complien les normes de distanciament. Es veia però alguns grupets massa junts, sobretot de gent jove. Això és una cosa que s’hauria de tindre en compte i tractar d’evitar-ho. Comprenc que la gent jove és la que més temps ha estat confinada perquè alguns d’ells no eixirien ni a comprar i no han vist el dolor de prop, però han de pensar que, si s’infecten, potser serviran de via de transmissió a la gent més vulnerable en un futur.

Intentaré contar-vos més coses prompte si em voleu llegir.

Cuideu-vos

Confinats 6

Espere que el pròxim post ja no tinga aquest nom de Confinats. Ahir el president del govern espanyol Pedro Sánchez va donar en roda de premsa les directius bàsiques per al desconfinament. Com quasi sempre va ser una roda de premsa on ens va deixar més preguntes que respostes. Això sí, vam aprendre uns quants conceptes nous: Fase 0, fase 1, fase 2, fase 3 i la més interessant NOVA NORMALITAT. La sorpresa però va vindre quan va definir les Unitats d’actuació (nou concepte). Seran les províncies sense tindre en compte qui té les competències, que amb l’estat d’alarma els ha llevat el govern espanyol, és a dir les Comunitats Autònomes. El govern més progressista de la història en el país més descentralitzat del món opta per unes administracions preconstitucionals (del segle XIX).

Fins a la nova normalitat no es podrà canviar de província. Podrem anar des d’Oliva a Requena o al Racó d’Ademús però no podrem anar a Pego, Dénia o a fer una cervesa a Forna a la terrassa del Nautilus.

Una altra cosa molt cridanera és que podem quedar, ja en la fase 1, amb algun amic o familiar en la terrassa d’un bar però no podem visitar els nets i netes a sa casa.

Els esportistes professionals ben prompte entrenaran, primer individualment i després en grups, i tot sembla destinat a reprendre els partits de futbol sense públic però amb TV i, d’aquesta manera, tindre ocupat el personal que es veu que amb la tele i sèries no en té prou.

Hi ha moltes més qüestions ressaltables en aquestes mesures però crec que quasi totes estan adoptades per dos causes: més recentralització i més pressió dels sectors econòmics més importants (IBEX, TVs…)

Fins a la pròxima. Cuideu-vos i procureu ser feliços.