Per què els expresidents que tenim?

18 Mai 2018

Acabe de sentir a Francisco Camps a la porta del jutjat on ha anat a declarar com a investigat pel cas de la Fòrmula I a València i, tot cridant, li tira la culpa del seu pas pel jutjat a Compromís per pretendre que la F1 fracasse a València i no li fera ombra a la de Catalunya. Però com es pot ser tan cínic i miserable? Resulta que entre ell i uns quants més van muntar un “chiringuito” per enriquir-se i, en conseqüència, empobrir els valencians i culpa a qui ell diu que el denunciaren (quan l’oportuna denúncia va ser de PSOE i EUPV -gràcies siga dit de passada- ). Ara pretén aprofitar l’anticatalanisme que traspua per tot per llançar culpes a Compromís.
Sr. Camps, vosté encari com puga les conseqüències de les seues malifetes i done gràcies que de les declaracions secretes del seu ex-amic Ricardo Costa no li imputen res per haver prescrit aquelles actuacions que van empobrir el nostre país i, sobretot, torne’ns els diners que van balafiar.

L’actuació de Camps m’ha fet pensar en els antics presidents que hem tingut a nivell espanyol i valencià i per això la pregunta que obri el post. Un repasset perquè aneu pensant i a vore si no considereu com jo que el millor expresident és el expresident callat:

Felipe González, José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero, José Luis Olivas, Francisco Camps…(continuarà)

Anuncis

Tot un honor

19 febrer 2018

El divendres 23 de febrer se celebrarà l’assemblea anual de l’AAMO amb els punts habituals d’aprovació de comptes i de pressupostos però enguany l’assemblea té el punt d’elecció de la nova junta directiva de la nostra Associació.
Aquesta serà doncs la meua darrera setmana com a president de la junta i és per això que vull mostrar els meus sentiments al respecte.
Per a mi, i crec que per als meus acompanyants en la junta, ha estat un honor poder dirigir una societat tan potent i tan important en la nostra ciutat. Ha arribat però el moment de deixar la direcció perquè puguen entrar idees i mètodes nous per a poder seguir fent gran l’associació. Tots nosaltres hem estat molts anys en distintes responsabilitats en diferents juntes i ara ja hem donat de nosaltres mateixos tot el que podíem i cal el relleu.
Personalment vull donar les gràcies a tots els membres de la junta actual i en particular vull citar el vicepresident Enrique Escrivà, la tresorera Dolors Arnal, el secretari Miquel Lleches i Hèctor Savall (pel seu gran treball amb la banda de carrer) que han estat sempre al meu costat des del principi.
Vull agrair també a tots els components de les diferents seccions i als seus directors Saül Gómez, Enric X. Naval, Carlos Ferrer i J. Daniel Jover pel seu compromís durant aquest període.
Per al final, però no menys important, vull donar les gràcies a tots els professors de l’Escola de Música representats pel seu director Ferran Escrivà-Llorca i per l’inestimable treball administratiu de Teresa Llorca.
Jo i tots els meus acompanyants en la junta serem per sempre socis que donaran suport a la nova junta que sorgisca de l’assemblea de divendres.
Ens veiem divendres.


Sentiments de veritat

16 Juliol 2015

Ahir dia 15 va morir la meus mare Pura. Va ser un dia dur i llarg amb molts sentiments acumulats. Molt ben rodejats de gent estimada i sincera.
Volia comentar una quants escrits que vaig recollir al llarg del dia de gent que veritablement estimava la mare o àvia.
Només produir-se el desenllaç jo mateix vaig fer un tuit reproduït i comentat per gent propera. Deia així:

Trist. Molt trist. Tristesa infinita. Ha faltat la mare. DEP

Més tard, la meua filla Maria que venia des d’Eivissa va publicar al Faceboook al barco:

Avui ens ha deixat la més gran de totes (com diu el meu cosinet). Dia molt i molt trist. M’alegre d’haver pogut sentir la teva veu anit per última vegada. Adėu uela. DEP

El meu cosí Enric Casanova que era a Mallorca com a diputat al Parlament Balear va tuitejar només saber-ho:

Avui ha partit la dona q més he admirat n la seva força, els seus principis i la gran capacitat d’estimar a tots

Marian, la nòvia del meu nebot Miguel, va escriure al Facebook un poc més tard (acompanyat d’una foto amb ella):

Hoy nos ha dejado una gran mujer, gran persona, gran madre, gran abuela y gran bisabuela, siempre te recordaré con esa bondad y cariño que te caracterizaba, un beso allá donde estés uela.

Hui la meua germana Pura ha rematat amb el tuit:

Ahir va morir una gran dona. Sempre et trobaré a faltar, mare. Permeteu-me citar un fragmet de “LLETRA A DOLORS”


Autocràcia Torronera

29 gener 2013

La relació d’Arturo Torró, des que és alcalde de Gandia, amb la comarca i comarques veïnes és d’un despreci absolut.
Va començar el mandat amb la instauració a Gandia de la Fira del Motor, una Fira que des de feia més de vint anys se celebrava a Oliva amb un èxit rotund i creixent.
Les seues declaracions despreciaven la possibilitat que el Conservatori Comarcal se situarà a Oliva i prometia la creació d’un conservatori professional a Gandia.
Recordeu les promeses de la passada edició de Fitur on es va inventar una carretera cap a la platja nord de Gandia sense tenir en compte les opinions de Xeresa, que era una població afectada, més i tot que Gandia.
Fins i tot en el seu propi partit va intentar despreciar la comarca, volent fer-se càrrec de la presidència per a un militant de Gandia.
Després va venir el despropòsit del Pla d’ocupació de Gandia en què va arrabassar amb tots els drets d’igualtat de treballadors d’altres poblacions intervenint en empreses de fora de Gandia, com si fóra el “sheriff” del comtat.
Ara diu que abandona la Mancomunitat de la Safor aŀlegant la GRAN justificació que no li donen la raó, que li porten la contrària. Com s’atreveixen?
Faltava, per acabar de reblar el clau, el cartell dels Carnestoltes que pretén celebrar a la platja. El gran lema del cartell (tot ell, diguem-ho de passada, en castellà) és DESAPÉGATE animant la gent a deixar d’anar a Pego, que celebren uns carnavals massius des de fa més de 35 anys. Què poden pensar la gent i les autoritats de Pego?
Pego és un poble que administrativament pertany a la comarca de la Marina Alta peró, a efectes comercials i de serveis, està totalment encarat a Gandia i València. Ara, com s’ha de sentir la seua gent?
Sé que els empresaris i comerciants de Gandia, en principi, no són els responsables d’aquests comportaments peró els habitants de la resta de la comarca i comarques veïnes ja comencem a pensar en consumir a les nostres poblacions o allà on no ens sentim  forasters, a deixar d’anar de festa o de copes a Gandia si ens sentim maltractats etc.
La societat de Gandia s’ho haurà de fer mirar si vol mantenir la capitalitat de la comarca almenys a efectes econòmics.


El dia després del pacte

20 Desembre 2012

Fa temps que no vinc pel bloc perquè el Twitter em té “segrestat” i escric frases curtes i, potser, sense cohesió.
Peró Twitter amb els seus 148 caràcters no em deixa expressar el que em suggereix la reacció dels polítics espanyols i, en consonància amb ells, la dels mitjans editats a Madrid de totes les tendències.
El govern espanyol del PP, peró també representants del PSOE i d’altres, bramen contra el pacte CiU ERC i no s’els ocorre res millor que amenaçar amb ofecs econòmics, amb els articles XX i YY de la constitució, en compte de fer el possible per guanyar la consulta i no impedir l’exercici democràtic del poble català.
Els mitjans de Madrid, sembla que dins la mateixa campanya, publiquen articles, editorials i portades que fan feredat només de llegir-les.
Ací he fet un recull de les portades d’avui 12 de desembre.
Portada de “EL PAÍS” :
http://elpais.com/politica/2012/12/19/actualidad/1355945987_676675.html
Portada de “EL MUNDO”
http://www.elmundo.es/elmundo/2012/12/19/espana/1355942582.html
Portada de ABC Mas será destituido o acusado de delito si llega al referéndum.
http://www.abc.es/espana/20121220/abci-consulta-ilegal-201212192036.html
I això que us he evitat llegir La Razón o La Gaceta.
Pense que tot això forma part de la mateixa estratègia i totes aquestes amenaces no les podran complir per la pressió del poble de Catalunya i pobles amics i per la pressió internacional dels estats europeus.
Seguirem parlant-ne


29-M Vaga general

28 Març 2012

El PP va entrar al govern a finals de desembre i ho ha fet, com diuen en castellà, “como un elefant en una cacharrería” sense escoltar ningú ni voler consensuar cap mesura laboral ni econòmica.
Contradient les seues promeses ha apujat impostos, ha pujat un miserable 1% les pensions que, amb la pujada d’impostos, han retrocedit i, sobretot, ha decretat una reforma laboral que és el major atac als treballadors de tot el període democràtic, si no més enllà.
I encara s’extranya el govern, amb tota la dreta mediàtica, que es convoque una vaga general abans dels 100 dies del govern.
Quina altra possiblilitat els quedava als sindicats si no? Com calia respondre totes aquestes provocacions?
Es veu que volien que passara la setmana santa, que ens tingueren entretinguts amb els nous pressupostos i així anar passant el temps fins que la indignació de la gent es refredara.
Si a tot això li afegim tots els retalls que venim patint en educació, sanitat i d’altres no ens d’eixa cap altra solució que anar el dia 29 a la VAGA GENERAL.
Si teniu algun dubte, penseu en el vostre futur i en el dels vostres fills i néts.
Paga la pena perdre eL vostre sou d’un dia i guanyar el futur.
Feu vaga el dia 29 i acudiu als actes que co


Nova versió del bloc

21 Març 2012

No és que jo faça servir molt el bloc però, degut als consells d’alguns amics (Ferranet, Juan Seguí i d’altres) i, sobretot, per l’editorial de Vicent Partal al Vilaweb del dia 19 de març, he decidit passar el bloc que fins ara allotjava a Blogger ací a WordPress.

Afortunadament he aconseguit, amb les eines que inclou el propi wordpress, migrar totes les entrades del bloc antic fins ací.

Espere usar-lo amb més regularitat que fins ara. Us tindré informats de cada entrada nova a Twitter i a Facebook